IV TROBADA IBÈRICA DE BIOLOGIA SUBTERRÀNIA

La IV Trobada Ibèrica de Biologia Subterrània que se celebrarà al MBCN els dies 25, 26 i 27 de setembre del 2015 dóna continuïtat a les trobades anteriors iniciades l'any 2009 pel Museu Valencià d'Història Natural, agafant posteriorment el relleu i la responsabilitat de la seva organització la Univeritat d'Aveiro (Portugal, 2011 ) i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona (2013). Recentment se'ns va animar a organitzar l'edició d'enguany juntament amb l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats de les Balears (CSIC-UIB), una invitació que l'equip del Museu va acceptar amb molta il·lusió tot i suposar un repte degut als recursos limitats de la nostra institució.

En el cas del Museu Balear de Ciències Naturals, la biologia subterrània, ha estat des de la seva creació un dels temes importants en els programes de difusió atesa la importància històrica que han tingut les Illes Balears en el desenvolupament de la Bioespeleologia mundial. Malgrat no disposar el Museu d'un staff professional dedicat a aquest camp sí que ha comptat des dels seus inicis en col·laboradors entusiastes vinculats al museu que s'han entregat a l'estudi de diferents grups zoològics ben representats en la fauna hipogees, així com també a altres aspectes ambientals de les cavitats subterrànies, sense deixar de banda els relacionats amb la seva gènesi i morfologia. L'aportació científica a aquest camp per part d'investigadors de l'IMEDEA, especialment en el camp de la carcinologia, és també ben reconeguda.

Des d'un principi la proposta va comptar amb el suport de la Junta directiva de l'Associació del Museu així com de la Junta de Govern que presideix l'alcalde de Sóller, ciutat situada en el cor de la Serra de Tramuntana, declarada per la Unesco Patrimoni Mundial.

La biologia subterrània a les les Balears, Península Ibèrica i Macaronèsia

A les coves de les Illes Balears s'han trobat més de 300 espècies d'invertebrats (entre espècies terrestres i aquàtiques). D'aquestes, aproximadament unes 50 es poden considerar genuïnament troglobies. Més de la meitat d'aquestes són endemismes exclusius de les Balears, un percentatge bastant important que dóna una idea del seu gran valor patrimonial i interès per a la seva conservació. Els organismes de les coves aporten un nombre significatiu d'espècies al catàleg de la fauna endèmica de les Illes Balears. Des que Racovitza l'any 1905 va descriure Typhlocirolana moraguesi, la primera baula de la nova ciència de la Biospeleologia, han estat molts els científics que han penetrat en les cavitats a la recerca de noves espècies.

En aquest sentit cal dir que les Balears, juntament amb la Península Ibèrica i les Illes macaronèsiques compten amb un del ventalls d'hàbitats subterranis més importants d'Europa i tot i la seva gran extensió i diversitat la seva biota -especialment rica en espècies endèmiques, moltes d'elles relictes- només és encara molt parcialment coneguda. Igualment resta molta feina a fer en el camp de l'ecologia del domini subterrani d'aquest extens àmbit geogràfic i de cada vegada més els organismes governamentals competents són conscients de la necessitat de protegir i conservar aquests ambients, també actualment més accessibles que mai i per tant més fràgils davant amenaces com la pol·lució o l'impacte antropogènic.

Si a la Pensínsula Ibérica i Balears les cavitats càrstiques han estat tradicionalment l'habitat subterrani més explorat baix el punt de vista biològic -tant pel que fa a la fauna terrestre com a l'aquàtica- cal destacar la gran importància que hi tenen també altres ambients menys coneguts com els llacs anquihalins i el Medi Subterrani Superficial, entre d'altres.

Pel que fa a les illes atlàntiques, la seva gènesi volcànica confereix al medi subterrani unes característiques molt diferents a les que tenen els hàbitats d'origen càrstic. El seu estudi, potenciat especialment durant les darreres dècades, ha permès no només la descripció d'una rica fauna sinó realitzar notables investigacions sobre la l'evolució de la fauna hipogea.